Ja he arribat al Centre Comercial Las Arenas. A les 17h he quedat amb la Gemma Cubells, una personal shopper, per parlar de la seva professió. Pujo les escales mecàniques fins a la primera planta i just davant de la botiga Benetton em trobo el seu “despatx”.
Comencem amb el més bàsic, què és una personal shopper?
Si és personal shopper de moda, perquè hi ha molts tipus de personal shopper, és una persona entesa en tendències, en moda, que coneix totes les botigues i ajuda a la persona que la contracta o bé a millorar la seva imatge, o bé a decidir-se en els emprovadors i a comprar les peces de roba més adequades per ella. També asessora en totes les tendències i treu el millor de cada persona. És una mica això, el tema de la imatge.
Llavors, hi ha diversos tipus de personal shopper?
Si. Ara s'està posant molt de moda el de gastronomia per exemple. Hi ha personal shoppers especialitzats en aconsellar-te i portar-te als millors restaurants segons els teus gustos. Després hi ha el personal shopper tecnològic, que és el que quan tu entres a una Apple store t'ensenya l'iPhone, les aplicacions... Bé, és l'entès en teconologia. Aixó també existeix però n'hi ha menys perquè la més coneguda és la personal shopper de moda.
El concepte de personal shopper va nèixer a Noya York als anys 80. Com va arribar a Espanya?
Aquí, concretament a Barelona arriba de la mà d'unes pioneres que són les de quemepongo.com. Son dues noies, bé, dues dones, que van començar amb aquesta idea i es van basar en el tema del “Què em poso?”; que el nom és boníssim, perquè és una frase que la diem cada matí, cada tarda i cada moment, i van decidir fer això per ajudar també en el tema dels esdeveniments, en el tema de protocol, com s'ha d'anar vestit segons en quina ocasió, … Jo crec que elles van ser les pioneres, al menys aquí a Barcelona. A nivell d'Espanya no ho sé.
Quan va aparèixer el concepte de personal shopper es pensava en algú que ajudés a aquells amb poc temps per a fer les seves compres.
Si, que no tenen temps o que no tenen ni idea i que volen anar bé, o sigui que es preocupen per la seva imatge i que realment no saben i necessiten d'un asessor d'imatge. Per la gent que no té temps, doncs es poden encarregar de fer-los totes les compres, portar-se-les a casa per a que se les emprovin i si no els hi queden bé tornar-les. Però més que res és per ajudar a totes aquelles persones que tenen el problema que no els hi agrada i no en saben, però si que saben que és important, avui en dia, anar bé. Que si tu vas bé, agrades al demés, per tant tens les portes més obertes a tot.
O sigui, dius que entre altres coses, el personal shopper pot fer les compres per tu i després te les porta a casa?
Si, jo ho faig. Bé primer has de fer una entrevista amb la persona en qüestió per veure el seu estil i la seva morfologia, importantíssim, perquè avui en dia tot el món vol seguir la moda però hi ha gent que per el seu tipu, doncs li queden millor altres coses i s'ha de potenciar el millor de cada persona. Llavors, el personal shopper ha de tenir una entrevista amb aquesta persona per fer ben fet, veure la seva morfologia, veure quins colors l'afavoreixen per la seva tonalitat de pell, d'ulls o de cabell, i llavors veure l'estil, perquè segons on treballi o segons quin estil de vida segueixi, tindrà un look més apropiat o un altre. No és el mateix treballar en un banc que has d'estar de cara al públic i has d'anar més seriosa, amb un look més clàssic; que treballar en una empresa de publicitat o cinema, que permet un altre tipus de look més atrevit, més creatiu. Jo sempre el primer que pregunto és a on treballa la persona o, si està buscant feina, en quin sector es mou per buscar el seu look. Hi ha persones que no tenen ni idea de l'estil que han de portar, van perdudes perquè no l'han trobat i necessiten una ajuda, pero no vol dir que no sàpiguen vestir.
Per exemple, una persona com jo quin tipus de roba o quin tipus de colors em podríen afavorir o ajudar?
Doncs primer hauríem de mirar quins colors queden bé amb el teu to de pell. A tu, concretament, que ets una persona de pell clara però en canvi tes el cabell castany, a tu t'aniria bé l'harmonia càlida. La càlida és més, perquè m'entenguis, més colors càlids, és a dir, la gama de colors marrons, verds... No vol dir que els blaus et quedin malament, eh! Una persona rossa, com és lògic, seria d'harmonia freda i tindría uns colors més vius per donar-li llum a la cara. Llavors podría portar el turquesa, a la gent rossa li queda molt bé el turquesa, el fucsia, colors així... A la gent que és més morena i amb ulls castanys l'afavoreix més un altre tipu de colors, per exemple el grana, el blau... És una gamma molt extensa. Per a fer-ho ben fet s'hauria de provar amb uns mocadors grans, que tenen tota la gamma de colors i te'ls poses per sobre per a que la personal shopper vegi quins tons et queden bé. També et vull dir que això de la gamma de colors és per a descartar els colors que et queden fatal. Es fa una mica per això, perquè, en general, et pots posar totes els colors. No sé si t'ha passat a tu, però jo hi ha dies que m'aixeco pel matí i el vermell o el grana em queden de conya i altres dies que em queden fatal, depèn de com et sents, de com estàs, si estàs feliç, si no... Potser un dia no estàs molt contenta i penses: “Doncs avui em poso un vermell per animar-me!” i potser el vermell és un color que mai portaries; o per exemple, si vas a una entrevista de feina, acostumen a recomanar que vagis de blau marí o gris perquè són els colors anomenats de la sabiduria. No vol dir que si vas de negre no t'agafin, eh!
Llavors, per una noia així com tu que va amunt i avall, has de buscar una comoditat i dins de la comoditat, intentar potenciar el teu cos. Jo sempre recomano una mica de taló perquè estilitza molt la figura de tothom. Tothom amb taló canvia, siguis molt prim o siguis el contrari. No et dic un taló enorme, pero si per a realçar una mica el teu tipu. I la resta, doncs com vas! Amb uns texans o amb uns pantalons d'aquests que es porten ara una mica caiguts però sense ser cagats o amb pinces, així més informals amb unes sabates de cordons. Un tipus de roba molt dinàmica, molt portable, amb una americana, foulards... Sobretot jugar molt amb els foulards, perquè els complements donen molt joc i poden donar la volta als teus estilismes. I una bona bossa gran per portar tots els teus papers. Jo m'imagino un look així.
Quines característiques ha de tenir una bona personal shopper?
Per mi, una bona personal shopper ha de tenir molta psicologia i ha de ser una persona molt propera, o sigui, que s'adapti a tot tipus de persones. El tema del personal shopper, la gent té molt posat aquí (assenyala el cap) que és un tema de luxe i això no és així. Per això a mi m'agrada gent que és molt propera i que pot ajudar a tot tipus de gent, que li és igual de quina condició siguin. La personal shopper és una persona que t'escolta, que t'ha de saber interpretar per ella valorar el teu estil. Ha de ser molt propera a tu per poder valorar tot el que fas i que et sentis super cómode i no et sentis cohibida, perquè per exemple dius: “Ai! Aquesta noia ha d'entrar amb mi als emprovadors per veure com em queda?”. Aquesta és una cosa que a vegades fa cosa a la gent. Llavors, si la persona és propera, és molt oberta i és molt sincera doncs dona més traquil·litat. Per això una personal shopper ha de tenir psicologia i ser molt propera a les persones.
Quin tipus de client ve més? Homes o dones? Dones. I d'edats et diria que de 25 a 45. Tot i que he tingut senyores més grans, pero dic que el normal és de 25 a 45.
I què et solen demanar? Venen només per ocasions concretes, per exemple: “Tinc un casament i no sé què posar-me”?
No. Normalment és per compres, gent que necessita que l'assessoris perquè compra malament. Al final el que fa el personal shopper és optimitzar els armaris de la gent, perquè ells van posant coses a l'armari però segueixen sense saber com vestir-se. A mi em truca molta gent per organitzar els seus armaris. És a dir, jo vaig a les cases i faig l'armari. Treiem tota la roba, creem conjunts nous amb el que aquella persona té i jo els hi faig fotos. Llavors els hi envio un informe de tot el que poden fer i valorem quin és el seu fons d'armari i que és el que hauria de tenir en un nou armari, tot el que pot aprofitar i alguna cosa més que s'hauria de comprar si li fa falta per el que fa en el seu dia a dia. Això m'ho demanen molt, els canvis d'armari, i anar de compres. També em demanen alguna assessoria d'imatge. Hi ha gent que em diu: “Potencia el millor de mi!” o “Quina roba haig de portar? Amb quins colors? Quin pentinat?”. Això també.
Si, perquè jo el que faig és intentar reciclar el que tenen però amb noves idees. Posem que tu tens una samarreta de ratlles i mai se t'hagués ocorregut combinar-la amb un jersei de punts. Doncs és una cosa que queda super bé! Li donem la volta als teus estilismes pensant en nous conjunts. Potser posant-hi un foulard que tu mai te l'havies posat perquè deies: “Ai! Aquesta bufanda que em va regalar l'àvia, ja no m'agrada!”, i jo dic: “No, no! És que amb aquesta bufanda posada així amb això i amb allò altre, pots ampliar el teu armari”. Llavors al final el que fas és tenir molta més roba de la que tenies. Ara és un servei que funciona molt, a mi m'agrada molt reciclar, ho he fet tota la vida. Jo sempre m'he reciclat la roba, és una cosa que m'encanta i penso que tothom té moltes possibilitats en el seu armari, el que passa és que no ho sap. Llavors jo sempre dic: “Doncs poseu tota la roba sobre del llit i comenceu a arriscar!”. Aviam, hi ha coses que no es poden barrejar, però si que es pot intentar combinar aquella samarreta d'estiu, o un vestit d'estiu, amb un jersey super gruixut a sobre i unes camperes. Queda super mono! És una mica intentar donar la volta als teus estilismes. O, ara que ve el Nadal, que hi ha tants dies per anar arreglat, però potser no hi ha prou pressupost per comprar tants vestits, què es pot fer? Doncs al mateix vestit, potser li podem donar la volta amb un foulard, amb una flor... És que te'n faries creus de la quantitat de possibilitats que té un vestit, però clar, ha de ser un vestit neutre. És molt important el complement. És que jo jugo molt amb els complements. Pots anar sempre igual, canviant els complements. És una cosa, el complement, que a tothom li queda bé. Llavors tu pots jugar sempre amb els complements i sembla que vagis diferent, i al final, un foulard tampoc és tant car i t'ho canvia tot. Jo faig servir moltíssim el complement, els collarets. És una solució, avui en dia, tal i com està tot, per optimitzar més l'armari i no gastar tants diners.
Quins són els bàsics que s'han de tenir a l'armari?
Mira, s'ha de tenir: un vestit jaqueta negre perquè sempre et soluciona qualsevol esdeveniment, qualsevol còctel a mitja tarda al que hagis d'anar arreglada. Així que, uns pantalons foscos, poden ser blau marí o negre; una samarreta blanca, uns texans, algun jersei de llana de colors llisos que també et puguin solucionar en un moment donat, algun foulard... I llavors, s'hauria de tenir unes sabates de taló, de la forma que cadascú consideri, i unes bambes. Però el que més, el que més és la samarreta blanca, els texans, el vestit jaqueta, uns bons talons i... ah! I un vestit negre. Això també. El little black dress, que li diuen, és importantissim perquè és un vestit molt versàtil. Te'l pots posar de dia, de nit, descordinat... És a dir, si és un vestit negre i vols donar-li el look d'arreglar, doncs te'l poses amb uns talons alts, unes mitges negres i un collaret de perles i aquest és per arreglar. El mateix vestit negre amb unes botes més moteres i una jupa de cuir o una caçadora denim texana, li dones una altra volta, saps? Segons com sigui el vestit, amb unes bambes queda súper xulo també. És a dir, que al final, el vestit negre s'ha de tenir. I una gabardina també, un trench, que li diuen, perquè la gabardina no només és per la pluja. Tot i que la gent cregui que només és per quan plou, no és així, sinó que és com un abric que et serveix per tot l'any. Si és a l'hivern t'abrigues més de sota i si és primavera, no. Així que és una peça molt versàtil. Has de buscar tot el que sigui molt versàtil i colors neutres, que sempre combinats amb el que els combinis quedin bé.
Com funciona el servei que oferiu aquí al centre comercial?
Doncs el servei aquest és totalment gratuït. Està anunciat a la pàgina web i hi ha els meus telèfons aquí (assenyala els cartells que envolten el seu “despatx”). Llavors tu em pots trucar i venir els dijous i divendres de 5 a 8 i jo dedico sempre una hora a cada persona. En aquesta hora, o bé aquesta persona ve a assessorar-se, s'asseu aquí i em diu: “Jo com podria vestir? Ensenya'm looks!”, o també se'ls hi fa l'entrevista. Hi ha gent que només ve a preguntar quins colors l'afavoreixen, altres que volen saber els looks que millor li quedarien, altres venen i pregunten: “Tinc un casament, què faig?” i d'altres persones a les que acompanyo per tot el centre comercial a buscar la peça de roba que volen o em diuen: “Necessito un abric, tu què em recomanes'”, “Doncs mira, anem a Mango que en tenen uns de militars super monos” i me les emporto al Mango o a d'altres botigues que hi ha aquí. Me les conec totes, conec tot el que tenen, les coleccions... Tan poden venir nois com noies. L'altre dia va venir una mare amb unes nenes, doncs també les vam vestir... és una mica això.
I notes diferència entre les peticiones dels nois o homes i els de les dones?
No. han vingut diversos nois. Per exemple, un volia canviar totalment de look, de fet anava perdut i llavors jo el vaig portar a una botiga que hi ha a baix i el vam vestir amb coses que ell mai s'hauria imaginat. Era un noi jove, alt, prim, per tant uns pitillos li quedaven de conya, aquests que es porten ara per home, i ell em deia: “És que mai me'ls he posat!” I li vaig dir: “Empróvate'ls!”. Li vam fer emprovar tota la roba, es va encantar. El que passa és que després no tenia els diners per comprár-se la roba, però bé, jo ja li vaig donar una idea per als seus estilismes. Després li vaig enviar un petit informe en el que li vaig posar en quines botigues podia comprar, perquè aquí n'hi ha poques d'home. Aviam, que la majoria de la gent que ve a mi ara vol anar a les botigues low cost. El grup Inditex és el pioner o H&M, i clar aquí no hi són. Així que estic una mica més limitada i és més complicat. Però llavors hi ha sabateries xules, hi ha Mango... i bé, ens en anem ensortint.
La idea és que jo els hi puc mostrar looks i els hi puc dir, escolta, això aquí no ho trobaràs i no passa res. El servei aquí no és per a que la gent compri, bé si, una mica sí, la idea és atraure la gent al centre, però em refereixo que li oferiré el mateix servei a una persona que tingui els diners per comprar aquí i a la que no.
I a part del servei que ofereixes aquí, també tens la teva assessoria particular, no? Si, tot el que t'explicava dels armaris i tot això, és a nivell particular (My Closet Girl)
Quants anys portes ja en el negoci?
Doncs mira, fent de personal shopper sense saber que era un negoci... tota la vida! Perquè ho he fet amb totes les amigues, això sempre. Després em vaig dedicar al món dels esdeveniments, organitzava esdeveniments d'empresa i allà, sempre em dedicava a la posada en escena dels esdeveniments, al tema més decoratiu, més creatiu... Llavors vaig dir: “Estudiaré i em treuré el títol d'estilista i personal shopper”, ho vaig fer i després ja em vaig fer la meva pàgina web i vaig fer còrrer la veu. Així que en total farà uns tres anys, entre que vaig estudiar i tot, uns tres anys.
Personal shopper es neix, no es fa, no?
Exacte, s'hi neix, no te'n fas. Jo crec que s'ha de portar a dins. Jo és que em passava el dia fent conjunts! Jo obria el meu armari i deia: “Aviam... no tinc molts diners per comprar però mira, aquest me'l posaré amb aquest...” A més, sempre, de petita, me'n anava amb les meves amigues de compres, les aconsellava sobre què comprar, clar, això és una cosa que la portes dins. A casa som tres germanes, la petita també és estilista, ella és de maquillatge i cabell, però també és molt bona vestint, i l'altra és productora. Em refereixo a que ja ens ve de la meva mare, ella en sap molt. Ja de petites ens portava de shopping, pero molt petites, amb dos anys. O sigui que jo crec que ja hem nascut una mica amb això. Ens ha agradat sempre molt la moda i estar al dia... Però estar al dia, també et diré, que tampoc s'ha de seguir tot al peu de la lletra, sinó que hem seguit el que hem vist que ens quedava bé i el que hem vist que era factible de posar, perquè a vegades veus pasarel·les, veus coses i dius: “Aviam això qui s'ho posa?”, però si que agafes la idea.
Hi ha molta gent que té al cap que s'ha de vestir a la moda, però potser a tu no t'agrada... i no passa res!!
No passa res! És que no l'has de seguir al peu de la lletra! Tu t'has de posar allò que veus que t'està bé i que tu t'agrades. Per exemple, es porta la roba marinera, doncs bé hi ha gent a la que la roba marinera no li queda bé, llavors jo els hi dic: “Tu vols anar amb roba marinera? Doncs compra't una bossa de ratlles o cómpra't un foulard de ratlles i ja portaràs el look mariner”. Tampoc s'ha de seguir tot a peu de la lletra i no s'ha de ser un fashion víctim, jo crec.
Idees si, perquè potser t'agrada un estampat i penses: “Ostres, aquest estampat és molt mono i aquí han sortit pantalons, però no m'agrada... potser a mi em quedaria millor la bossa”. És això, buscar la idea. Està molt bé seguir les tendències o les modes, però sempre sabent que tu ho pots portar, perquè sinó és com que desmereixes una mica la moda. Jo penso que t'has de posar el que et vingui de gust i el que t'agrada. Avui en dia es porta tot. Et puc dir que, així com abans hi havia tendències més marcades com als anys 60, en els 50 que hi havia aquells vestits de cintureta d'abella i amb vol, tot això ja no hi és. Ara, fixa't, portem molts anys que sempre es porta el mateix. Si que venen unes coses més que d'altres. Per exemple, ara venen una altra vegada els quadres moltíssim quan fa dos anys ja s'havien potenciat, tornen els punts, torna l'animal print a dojo, … Fa uns anys enrere ja ho haviem tingut i ara torna, és allò que diuen de l'in&out.
I amb això tornem al tema de reciclar l'armari i utilitzar coses que potser fa temps que no et poses.
Clar, mai s'ha de tirar res. A no ser que sigui, també t'ho dic, aquella peça super passada de moda que cada que vegada que fas canvi d'armari la treus i l'endreces i mai te la poses. Quan han passat 3 anys sense posar-te una peça de roba, aquesta ja pot marxar, li pots donar a gent que la necessiti. Però hi ha coses que no s'haurien de tirar mai perquè sempre tornen.
Doncs en prenem nota, moltes gràcies! A més, ara, sabent que existeix aquest servei ja sabem on anar quan estiguem perduts. Clar, quan volgueu, jo encantada.
I així ens acomiadem de la Gemma. Ara ja sabem una mica més què podem esperar d'una personal shopper i a qui acudir quan ens entri un atac de pànic perquè no tenim res que posar-nos o no sabem com posar-nos-ho.
Text i fotografia: Vanesa Hereu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada