El Nadal ja és aquí i no hi ha cap casa, botiga o carrer que no s'hagi guarnit per a l'ocasió. Guirnaldes, estrelles, boles de colors, pessebres, etc. llueixen a tots els aparadors, finestres i portes. Fa goig caminar pel carrer. Però, per què ho fem? Per què ens esmerem tant en decorar casa nostra? I l'arbre? Per què muntem l'arbre de Nadal? Aquestes preguntes m'han voltat pel cap des de fa uns anys fins que al final m'he decidit a investigar i obtenir respostes.
Els orígens de l'arbre de Nadal no són clars i existeixen vàries històries i llegendes que ens expliquen com va sorgir i es va extendre aquesta tradició. Una de les històries parla d'un sacerdot molt generós que va viure fa cents d'anys a l'Alsàcia i que cada nit de Nadal repartia roba, aliments i diners entre els més pobres del poble. Un any, el mossèn va voler innovar i, aprofitant que el cel estava estrellat, va col·locar tots els regals penjant d'un avet proper a l'església. La idea va agradar tant que des de llavors es va repetir cada any.
A Anglaterra tenen una altra versió. Aquesta sitúa l'origen de l'arbre de Nadal al segle XVIII i sota el regnat de George III. Segons diu la història, durant el Nadal de 1765, la reina Carlota va decidir instal·lar en el menjador més gran de palau, un arbre ornat amb guirnaldes, llums, joguets i tot tipus de regals per als seus súbdits.
Fins i tot existeix una història que parla d'un nen que, per protegir-se de la fred de l'hivern, va buscar refugi a casa d'un llenyataire i la seva dona. Aquests el van alimentar i li van oferir un llit per dormir. Durant la nit, el nen es va convertir en un àngel vestit d'or, el Nen Déu, i per agraïr la generositat dels ancians els va regalar una branca de pi. L'àngel els va dir que si plantaven aquella branca, cada any per nadal els donaría pomes daurades i anous de plata. I així va ser.
Tot i que potser la història que pot explicar millor l'existència de l'arbre de Nadal a tot el món és la que diu que els cristians van copiar aquesta idea del folklore nòrdic. Sembla ser que quan els cristians van arribar al nord d'Europa van descobrir que els habitants d'aquelles terres celebraven el naixement de Frey, el seu déu del sol i la fertilitat, decorant un arbre que simbolitzava l'arbre de l'Univers. Com que la data d'aquesta celebració nòrdica era propera al Nadal, quan es va produïr l'evangelització de les terres del nord, els cristians van mantenir la tradició d'ornar l'arbre però per celebrar el naixement de Crist.
En aquests inicis es col·locaven pomes i espelmes sobre les branques de l'arbre. Les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes representaven la llum de Jesucrist. Amb el temps, les pomes s'han convertit en boles de colors, les espelmes en llums elèctriques i s'han afegit llaços i guirnaldes que simbolitzen la unió de la família. També s'ha agafat la costum de coronar l'arbre amb una estrella que representa la fe dels cristians.
De totes maneres, i tot i l'existència de tot aquest bagatge religiós, avui en dia s'engalana l'arbre més per tradició que per cap altra cosa. Fins i tot, l'encesa de les llums d'alguns arbres, com ara el de la Casa Blanca o el del centre Rockefeller de Nova York, es coverteix en tot un espectacle que ningú es vol perdre; o, en d'altres ocasions, es converteix en un focus de polèmica que enfronta els ciutadans amb la classe política. Estem parlant del cas del novedós i lluminós arbre de Nadal que aquest any llueix a la Gran Plaça de Brusel·les (Bèlgica).
Text i fotografia: Vanesa Hereu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada