dijous, 30 de maig de 2013

ANEM... a la inauguració del Festival Docs Barcelona


El Festival Internacional de Documentals de Barcelona ja està en marxa, així que des d'avui i fins diumenge podeu veure fins a 38 pel·lícules diferents programades en els vuit espais que acolliran les projeccions d'aquesta edició. La primera d'aquestes projeccions, l'encarregada de donar el tret de sortida al Festival a la gala d'inauguració, ha estat "Approved for adoption". El documental explica la historia d'en Jung, director i protagonista del film, un il·lustrador coreà que quan tenia 4 anys va ser adoptat per una familia Belga. A través de les imatges, Jung, explica com es va adaptar a la nova familia i com va ser el procés d'aprendre a conviure amb la seva condició d'adoptat en un país tan diferent al seu.

Poc després de les 19:30h començava la gala inaugural al Multicines Aribau. El primer en parlar va ser Toni Puntí. Aquest periodista cultural de TV3 i presentador del programa Ànima 33, va ser l'encarregat de donar la benvinguda a tots els presents a la sala, entre els que podem destacar la nova directora de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola; la directora de cinema i presidenta del jurat del Festival, Judith Colell; la resta de membres del jurat: Quim Casas (crític de cinema), Oriol Porta (productor de documentals) i Alfred Vernís (Director de la Social Entreprise Knowledge Network -SEKN- d'ESADE); i el director, protagonista i il·lustrador del documental escollit per inaugurar el Festival, Jun Jung Sik.




Els motius que han portat a l'organització a apostar per aquesta pel·lícula com a film inaugural han sigut el seu caràcter intimista i transgresor, però sobretot el fet de ser una producció amb un alt contingut d'animació. Un recurs que mica en mica ens va introduïnt en el món del documental i que, en paraules del director del festival, Joan González, amb el temps "s'acceptarà com a forma d'escenificar la realitat perquè arriba allà o no arriba la càmera". 

Les il·lustracions que apareixen al documental són obra del director i protagonista del film, Jung, i són l'adaptació dels dibuixos que va utilitzar per explicar per primera vegada la seva història i que es van convertir en el còmic "Piel, color miel". Una història que té com a tema principal la recerca de la pròpia identitat. El procés que es segueix, després de l'abandonament, per trobar-se a un mateix i adaptar-se a una nova cultura. En paraules del seu protagonista, aquesta "és una història de mestissatge, de la integració i acceptació de dues cultures en una mateixa persona". Jung també ha destacat que encara que "Approved for adoption" expliqui el seu cas concret, el documental tracta un tema universal que reflecteix la situació de molta gent.




Els que ahir no vau poder anar a la inauguració del Festival i estigueu interessats en veure aquest documental heu de saber que es farán dos passis més, els dos a la sala 2 dels cinemes Renoir Floridablanca. Un serà aquesta tarda a les 20:30h i l'altre dissabte 1 de juny a les 16h . El preu de l'entrada serà de 6€ per al públic general i 5€ per els aturats, els jubilats, els titulars del Carnet Jove o el Carnet de Biblioteques de Barcelona i els socis del TR3C. Podeu consultar la resta de la programació i els preus dels abonaments a la pàgina web del Festival.

Per acabar us deixo un petit reportatge que va publicar Euronews quan es va estrenar el documental: 



Text: Vanesa Hereu

dimecres, 29 de maig de 2013

ANEM... a un mercat vintage i de segona mà


Aquest cap de setmana es presenta mogudet i ple d'activitats. La setmana passada ja us vaig parlar del récord que l'empresa Nocilla vol batre aquest dissabte a la tarda; també he parlat del Festival DocsBarcelona que comença avui i s'allarga fins diumenge; i si encara no teniu l'agenda prou plena o no us acaben de fer el fet les dues propostes anteriors, avui parlarem del Garage Maremagnum, un mercat vintage i de segona mà organitzat per el centre comercial Maremagnum. 

Sel·lecció de productes de Micuvi
La plaça Odissea del Maremagnum es convertirà aquest cap de setmana en el paradís de tots aquells que com a mi els agradin els objectes curiosos, reciclats, antics, especials... Un grapat d'stands de compra-venda d'objectes ompliran de 12h a 22h el Moll d'Espanya i permetran als curiosos trobar tot tipus de productes vintage, mobles antics, vinils, bicicletes reciclades, llibres de segona mà... Segur que tots els que hi aneu tornareu a casa amb alguna ganga sota el braç.



Després d'investigar (xafardejar) una mica la pàgina de Facebook de l'esdeveniment us puc avançar alguns dels participants al Garage Maremagnum. 

  • Micuvi Complements portarà roba i complements a preus molt assequibles.
  • Pendientes Dulces aprofitarà el mercat per presentar nous dissenys de joies i complements.
  • Makhoul Barcelona exposarà la seva col·lecció més estiuenca i desenfadada
  • Con las manitas de Pilar y Mercedes sorprendran als assistents amb les seves manualitats
  • Nacnic i les seves làmines il·lustrades,  tampoc faltaran a la cita
  • Eduardo Acuña regentarà un stand amb roba, complements i mobles de segona mà
  • Etc.


Ah! I per si algú s'anima, heu de saber que el diumenge a les 13h es farà una subhasta. Qui serà el millor postor?

Sel·lecció de productes de Nacnic


Text: Vanesa Hereu

dimarts, 28 de maig de 2013

ANEM... a viure "Mediterràniament"


Ja fa uns anys que quan s'acosta el mes de juny tothom està pendent de la TV per descobrir quin serà l'spot d'Estrella Damm per l'estiu. I és que, igual que l'anunci de Freixenet indica que s'acosta el Nadal i ja s'ha convertit en un "imprescindible" de l'època nadalenca, l'anunci d'Estrella Damm és el primer avís perque ens comencem a preparar per l'època més calurosa de l'any. Aquest primer avis per l'any 2013 ja és aquí, i encara que el sol i la caloreta sembla que no han estat al cas jo ja tinc el bikini i la tovallola a punt, per si de cas.

Avui s'ha presentat a l'antiga fàbrica Damm l'spot que durant aquesta temporada estiuenca promocionarà no només aquesta cervesa de Barcelona, sinó també la costa mediterrània i, en aquesta ocasió, el grup barceloní "Love of Lesbian". De tots els spots d'estiu que ha fet Estrella sota el lema Mediterràniament, el d'aquest any és el que menys platja i costa té. De fet, aquest any l'spot s'ha rodat en una casa rural de l'interior i representa un grup d'amics que queden per fer una paella tots junts. Un dinar amb una llarga sobretaula que s'acaba convertint en una festa nocturna amenitzada per els encarregats de posar la banda sonora de l'spot, Love of Lesbian. 



Abans de la seva presentació en societat, aquest anunci ja ha tingut temps de ser protagonista d'un malentès a les xarxes socials. En concret, tot l'enrenou va passar ahir a Twitter quan des del compte de Protecció Civil (@emergenciescat) es van publicar un parell de piulades a la conversa generada amb el hashtag #Mediterraniament advertint de les multes que contempla la llei per fer foc prop bosc a l'estiu. Encara que des del mateix compte es va aclarir posteriorment amb una altra piulada que Estrella Damm va demanar tots els permisos per a poder dur a terme el rodatge, la polèmica ja està servida.


Des del meu punt de vista trobo que potser la gent n'ha fet un gra massa. Ja molts anys que tenim televisió i coneixem el concepte de "ficció televisiva", per tant tots sabem de sobres que no tot el que surt per la pantalla es pot dur a terme en les mateixes condicions a la vida real. Tot i que també està bé saber que la normativa contempla la possibilitat de demanar uns permisos per poder fer foc en ocasions especials. Amb això vull dir que, si algú aquest estiu té la mala idea de fer una foguera al bosc no serà perquè ha vist aquest spot, sinó perquè és així d'inconscient.

Text: Vanesa Hereu

dilluns, 27 de maig de 2013

ANEM... a celebrar el dia de l'orgull friki


Dissabte va ser el dia de l'orgull friki, una data marcada al calendari des de l'any 2006. Aquesta celebració va ser idea del bloguer Señor Buebo, que va escollir el 25 de maig perquè el 25 de maig de 1977 es va estrenar "La Guerra de les Galàxies" de George Lucas, i va tenir tan bona acollida que la celebració s'ha mantingut i ha anat creixent amb el anys. De fet, si som sincers qui de nosaltres no té cap motiu per celebrar  aquest dia? Des de fa un temps el concepte "friki" ha perdut la seva connotació negativa  per convertir-se en un adjectiu que descriu a tot aquell que porta una afició fins a l'extrem. Així que espero que passéssiu tots un dia fantàstic.

En el meu cas, suposo que podria trobar altres exemples, però sóc una fan/friki declarada de Harry Potter. No em fa vergonya dir-ho. M'he llegit els llibres vàries vegades, no em canso mai de veure les pel·lícules i sempre estic a punt per fer qualsevol cosa que estigui relacionada amb la saga escrita per J.K Rowling. De fet, he visitat moltes de les localitzacions en les que s'han rodat escenes de la pel·lícula i entre les meves futures destinacions turístiques hi ha "The Wizarding World of Harry Potter", el parc d'atraccions basat en aquestes novel·les que recrea escenaris tan mítics com Hogsmeade o Hogwarts i forma part del parc Islands of Advenutre d'Orlando.


I això no és tot. El món de Harry Potter ha anat més enllà dels llibres o les pel·lícules. Arran de l'èxit obtingut per aquesta saga s'han fet videojocs basats en els llibre, portals d'internet especialitzats i, fins i tot, alguns seguidors han escrit noves aventures per als protagonistes. N'hi ha moltes, però si no n'heu llegit cap us recomano "Harry Potter y el Ocaso de los Altos Elfos". Sobre els videojocs no en puc dir gaire res, no he sigut mai de jugar-hi i tot i que me'n vaig comprar un parell, haig de reconèixer que sóc molt mala jugadora. Pel que fa als portals d'internet, el millor de tots és www.harrylatino.com. Entrar en aquesta pàgina web és com entrar a un Hogwarts virtual: els membres de la comunitat estan dividits en les 4 cases, que competeixen entre elles; hi ha membres que s'encarreguen de donar classes de diverses assignatures a través dels seus blogs o espais personals; també hi ha competicions de quidditch; i per estar al dia de les últimes noticies només cal que llegiu "El profeta". Ara fa temps que no hi entro, suposo que el volum de membres deu haver baixat, tot i així el recordo com una comunitat molt activa.  


Després de confessar tot això, crec que tots estarem d'acord que em puc incloure dins el concepte "friki". Tot i així també és veritat que hi ha gent que em supera. L'altre dia vaig llegir que el primer manuscrit de "Harry Potter i la pedra filosofal" s'havia subhastat i algú va pagar 150.000 lliures (uns 175.000€) per aconseguir-la. Segons vaig llegir aquesta primera versió del primer llibre de la saga és de 1997, té anotacions de l'autora als marges, 22 il·lustracions originals i un apartat de dubtes. La subhasta benèfica va ser una iniciativa de l'organització English Pen, a favor de la llibertat d'expressió, i es va celebrar a la casa Sotheby's. En total es van subhastar 51 primeres edicions, però cap va triomfar tant com la de Harry Potter. La veritat és que em faria gràcia poder llegir aquest manuscrit, però no sé si estaria disposada a pagar tants diners per fer-ho.

Text: Vanesa Hereu
Fotografia: Warner Bros


divendres, 24 de maig de 2013

ANEM... a conèixer a Annie Leibovitz


Ja s'ha donat a conèixer el nom del Premi Princep d'Astúries de Comunicació i Humanitats i aquest 2013, per segona vegada a la història, té nom de dona:  Annie Liebovitz. A l'acta publicada, el jurat descriu a Leibovitz com "una de les dinamitzadores del fotoperiodisme mundial i una de les fotògrafes més respectades a Europa i Amèrica". Una afirmació totalment certa si tenim en compte que no només ha fet reportatges durant molt temps sinó que ha firmat portades en les revistes més prestigioses del món i ha exposat en les principals galeries i museus.

A día d'avui, Annie Leibovitz es considera la fotògrafa més important i la més ben pagada. Ha viscut en primera línia de conflictes bèl·lics com el dels Balcans o la Guérra del Líban; pel seu objectiu hi han passat personatges tan emblemàtics com Richard Nixon, la Reina Isabel II, John Lennon, Mick Jagger, Michael Jackson, Bob Dylan o Bruce Spingsteen. De fet, a en John Lennon li va fer la seva última fotografía en vida i que va ser portada de la revista Rolling Stone, per la que Leibovitz va treballar durant 13 anys. 


Un altra de les publicacions amb les que ha treballat aquesta fotógrafa americana ha sigut la revista Vanity Fair. Entre les seves portades més destacades s'hi troben la que va protagonitzar Demi Moore l'Agost de 1991 i que va ser escollida la segona millor portada de la revista per la Societat Americana d'Editors de Revistes o la de Carla Bruni emulant a Jackie Kennedy en el número del mes de setembre de l'any 2009.



Annie Leibovitz també ha firmat campanyes publicitàries per empreses com Disney o Louis Vuitton. En el cas de Disney, l'autora va convertir a rostres tan coneguts com Roger Federer, Penélope Cruz, Scarlett Johanson, Gisele Bündchen, Beyoncé o Jennifer López, entre d'altres, en els personatges protagonistes dels contes de la productora. 





Aquí teniu algunes instantànies més de Leibovitz, en podreu trobar més a la galeria virtual ALAFOTO:








Text: Vanesa Hereu
Fotografía: Annie Leibovitz



dijous, 23 de maig de 2013

ANEM... a batre un rècord Guiness i a ser solidaris


Ahir, mentre caminava per Barcelona, concretament quan passava per davant de l'entrada principal del Parc Joan Miró, un cartell de color vermell va cridar la meva atenció. En realitat va ser una banderola d'aquestes que es pengen a les faroles, però, sigui el que sigui, la cosa és que em vaig aturar a llegir què hi posava. Era un reclam que convidava a tothom a passar per el passeig de la Barceloneta el dissabte 1 de juny per ajudar a batre un rècord Guiness: el de l'entrepà més llarg del món.

En aquests moments aquest rècord està establert en 735 metres i el van dur a terme tres grups del Líban  (Beirut) el 22 de maig de 2011. L'objectiu d'aquesta iniciativa impulsada per l'empresa Nocilla és aconseguir fer un entrepà de 1.000 metres (1km) de llarg i batre així el rècord existent. El pes de l'entrepà,que es preveu que serà 25.000 Kg, seran els els quilos d'aliments que l'empresa donarà al Banc d'Aliments. 


Aquesta activitat serà la que donará el tret de sortida a la nova campanya de recapte d'aliments que durant el mes de juny durà a terme el Banc d'Aliments amb l'ajuda i implicació d'escoles, esplais, clubs esportius, associacions socials i culturals, empreses, etc. La Fundació Banc dels Aliments ajudarà a tots els que vulguin col·laborar facilitant-los caixes, cartells i ajuda logística. També posa a disposició de totes les entitats que vulguin participar la pàgina web www.lafamnofavacances.org perquè proposin les seves iniciatives i també com a punt de consulta de totes les activitats que es vagin confirmant. 

Aprofitant aquesta iniciativa, he buscat alguns dels rècords més sonats relacionats amb l'alimentació. Algú s'anima a batre'ls?
  • La pizza més cara del món es pot comprar al restaurant Gordon Ramsey's Maze de Londres. Es tracta d'una pizza de massa fina feta al forn de llenya que porta pure de ceba, pasta de truffa blanca, formatge fontina, mini mozzarella, pancetta, ceps, enciam mizuna salvatge fresca i guarnida amb virutes d'una trufa blanca italiana. El preu, £100 o $178 o 138€ com preferiu.
  • Els germans Michael i Matthew Casarez són els propietaris del restaurant Crook's Palace de Black Hawk, Colorado (USA) el local que va aconseguir exposar més sabors de gelat del món. Durant 5 minuts, l'11 de Juliol de 2011, aquest restaurant va tenir exposats 985 sabors de gelats diferents. 
  • La truita més gran del món pesa 6.466 Kg i es va fer a Santarém (Portugal) l'11 d'agost de 2011. Per aconseguir-ho 55 persones van treballar durant 6 hores sota les ordres del xef Pedro Mendes i van utilitzar 145.000 ous, 399 litres d'oli, gairebé 100 litres de mantega i una paella de 10,3 metres de diametre.

Text: Vanesa Hereu

dimecres, 22 de maig de 2013

ANEM... a veure "Prison Break"


En general, en el meu dia a dia, no em queda gaire estona per mirar la televisió, així que el tema d'aficionar-me i seguir una serie se'm complica bastant, ja que és difícil estar lliure just en el moment que emeten els capítols. Tampoc no he sigut mai de seguir les series per Internet. Fins ara em pensava que era per falta de temps, però els últims dies he començat a pensar que en realitat el que passava és que no havía trobat cap serie que m'enganxés prou com reservar-li un espai cada dia o cada dos. Ara això ha canviat.

Des de fa un parell de setmanes que estic mirant "Prison break" i sembla que la cosa va per bon camí. Tot va començar perquè una amiga em va posar el primer capítol en un trajecte de tren en el que vam coincidir i des de llavors, mica en mica i sense adonar-me'n ja casi he acabat la primera temporada (i té 22 capítols!!). 


No és una serie nova, es va emetre del 2005 al 2009, així que potser molts ja la coneixeu, però segur que n'hi ha d'altres que, com jo, no l'heu vista. Per a aquest segon grup us faré cinc cèntims de la trama:  
Michael Scofield (Wentworth Miller) és un jove i brillant arquitecte que comet un robatori a un banc perquè el tanquin a la presó, la mateixa en la que el seu germà ha estat condemnat a mort injustament per un crim que no ha comès. L'objectiu d'Scolfield és salvar al seu germà ajundant-lo a escapar abans que el facin seure a la cadira elèctrica. Mentrestant, des de fora de la penitenciaria, l'advocada dels dos germans inicia una nova investigació per trobar les proves definitives, les que puguin demostrar que tot plegat no és més que una conspiració contra el germà d'en Michael. 

Ara mateix, no sabria dir que és el que més m'agrada de la serie però és una sèrie que té de tot: acció, intriga, amor, comèdia, drama... tot en les dosis justes perquè ni et sobri ni et falti res. I com no podia ser d'una altra manera, plena d'anècdotes i curiositats que encara la fan més interessant:

  • La primera temporada es va grabar a Joliet Prison, Illinois, una presó que va deixar de funcionar l'any 2002. Un dels presos més coneguts que va passar per aquesta penitenciaria va ser John Wayne Gacy, conegut com "El pallasso assassí", un assassí en serie que va matar 33 joves entre 1972 i 1978. Precisament la seva cel·la és la que en la ficció pertany a Lincoln Burrows
  • Els dos protagonistes de la serie, Wentworth Miller i Dominic Purcell, Michael Scofield i Lincoln Burrows respectivament, van ser escollits pocs dies abans de començar a rodar el primer capítol. En concret a en Wentworth el van triar 6 dies abans i a en Dominic 3. 
  • L'octubre de 2006 els germans Donald i Roberth Hughes van denunciar a la cadena Fox i al creador i productor executiu de la serie, Paul Scheuring, acusant-los de plagi. Segons els germans Hughes "Prison break" relatava una historia similar a la viscuda per ells mateixos als anys 60, quan en Robert va ser empresonat injustament i en Donald el va ajudar a escapar. Suposadament, l'any 2001 els Hughes havien enviat un guió a la productora explicant les seves vivències i aquesta l'havia desestimat.
  • La productora, FOX, també va desestimar el primer guió que va presentar Paul Scheuring l'any 2003. No va ser fins un any més tard, després que Steven Spielberg i Bruce Willis mostressin interés per la història, que la cadena FOX va accedir a comprar la serie. 

No puc explicar gaire res més, per una banda no he acabat encara la primera temporada i per tant els meus coneixements i opinions de la serie són limitats, i per l'altra, no vull investigar gaire més perquè no vull topar-me amb spòilers que em destrossin la serie. 

Text: Vanesa Hereu



dimarts, 21 de maig de 2013

ANEM... a veure la posta de sol a "La Creu"


Després de passar aquest cap de setmana llarg al costat del mar i gaudint de les meravelloses vistes que té el poble de l'Escala, he volgut allargar una mica més la sensació de pau i relax començant la setmana parlant d'una altra de les seves cales. Si fa un parell de setmanes vam parlar de la "plaja de les barques", la platja que està just al centre del poble, avui anem una mica més cap al nord, ens acostem a la zona d'Empúries, i fem parada a "La Creu", una cala que a diferència d'altres cales de la zona no només disposa de pedres en les que prendre el sol, sinó que amplia les opcions a les roques o el ciment.


Llegit així, pot semblar una mica estrany, però tot té una explicació. "La Creu" està habilitada per a "aparcar" les barques dels pescadors. De fet, és la única platja/cala de l'Escala que encara s'utiliza com a "parquing" de barques i manté l'essència de poble pesquer. Fins i tot hi ha, encara, alguna barraca per a guardar els estris de pesca.



Aquesta característica fa que "La Creu" sigui una cala poc freqüentada i per tant la converteix en el lloc perfecte per prendre el sol tranquil·lament. A més, la seva forma i el fet d'estar envoltada per roques, fa que quedi arrecerada i no es noti tant si bufa un xic de vent. I si encara no esteu convençuts heu de saber que és un bon lloc per anar a nedar, ja que, tot i que per entrar a l'aigua cal passar per sobre d'alguna roca, de seguida agafa profunditat. Tot i així, convé vigilar amb els esculls. 

Ara bé, el que a mi em té enamorada d'aquesta cala són les vistes, especialment l'espectacle visual que ofereix quan es pon el sol. No en va s'hi ha construít un mirador amb bancs. 




Text i fotografia: Vanesa Hereu